top of page

INTERJECCIONS

    Les interjeccions són paraules que serveixen per exclamar alguna cosa. 

 

  • Són invariables, i habitualment introdueixen les oracions de modalitat exclamativa.            Ex. Ei, en compte!

          Les interjeccions poden ser pròpies o impròpies:

 

  • Les pròpies són formes simples, de significat poc precís, que només poden actuar com a interjeccions (ai, ui, oh, apa, ecs...).

 

  • Les impròpies són noms, verbs, adverbis o locucions que s’utilitzen com a interjeccions (alerta, bon dia, som-hi, endavant...).

      Les interjeccions, segons la funció comunicativa bàsica que manifesten, es poden classificar en tres grups:

 

​1. Interjeccions expressives: manifesten sentiments del parlant, positius i negatius.

 

- Pròpies: ah, ai, ou, ecs, uix, uf, ca, bah, pse, rai, xé, ah, si?

 

- Impròpies: Déu meu! Llàstima! vaja! alça! no fotis! i ara, que bé, quin fàstic, merda!...

 

2. Interjeccions d'incitació a actuar: criden l'atenció de l'oient, és a dir, l'avisen d'un perill, li ordenen una acció...

 

- Pròpies: ei, ep, eh, au, alto, xit...

 

-Impròpies: escolte, perdone, atenció!, alerta, compte, auxili, silenci!, amunt, endavant, va, vinga va, per favor!...

 

 

3. Interjeccions de contacte: són fórmules de relació social entre emissor i receptor 

 

 

- Pròpies: ei, hola! au, oi?, eh?, ah no...

 

-Impròpies: bon dia!, adéu!, passa-ho bé, fins després, gràcies, de res, perdó, enhorabona, per molts anys, oh i tant, de cap manera, ni pensar-ho, d'acord...

© 2014 Valencià: Llengua i Literatura    LES CATEGORIES GRAMATICALS 
Carla Sancho

Maria Lloret

Cristina Oltra
 

  • Twitter Clean
  • Sin título.jpg
bottom of page